Independència econòmica

Alguns polítics parlen d’ “independència econòmica”. El raonament sembla impecable: si les raons per la independència són econòmiques, aconseguim la independència econòmica i així evitarem la fractura que alguns consideren que provocaria la independència. Tot i semblar un argument impecable, una anàlisi tranquil·la de la independència limitada a la qüestió econòmica ens permet veure que és inviable.

El primer aspecte que fa trontollar la idea és la confusió entre independència econòmica i independència financera. Quan es fa referència a la independència econòmica en realitat es vol dir independència financera; és a dir, aconseguir prou finançament perquè les nostres institucions i el nostre estat del benestar sigui viable. La independència econòmica implicaria poder administrar els nostres recursos i prendre a Catalunya les decisions que afecten a l’ús dels recursos que generem. La realitat ens demostra que les institucions catalanes no podran ni decidir qui gestionarà l’aeroport del Prat, ni quines seran les seves prioritats. Per a poder decidir quin ús volem que tinguin els nostres recursos necessitarem la independència sense adjectius; altrament, els poders de l’estat central destinaran els nostres recursos a allò que més convingui a l’estat, que és tant com dir el que més convingui a Madrid.

El segon aspecte, té a veure amb la viabilitat de la independència financera. L’estat mai admetrà que Catalunya tingui un règim fiscal semblant al foral. Com a màxim podem aspirar a tenir un cert confort pel que fa als ingressos que l’estat assigna a la Generalitat de Catalunya. I aquest confort sempre estarà subjecte als interessos de l’estat perquè sempre que a l’estat li ha convingut el compliment dels pactes amb Catalunya ha sigut només un acte de bona voluntat. En la relació de l’estat amb Catalunya el vell principi del dret romà “pacta sunt servanda” no és més que una broma macabra.

La conclusió de tot això és que només la independència (sense adjectius) ens permetrà ser independents econòmicament.

13/05/2012