Espanya contra Rússia

Un article de Pere Miret, economista i membre de la Sectorial d’Economia de l’Assemblea Nacional Catalana. Octubre de 2022.

«…si l’objectiu de Rússia és el projecte europeu, com diu el president ucraïnès Zelenski, i aquest està basat en els valors democràtics, segons l’article 2 del Tractat de la UE, qui realment actua a favor de Rússia és l’Estat espanyol.»

En la campanya mediàtica de tota mena de mentides «estil 1984» per part de l’Estat espanyol contra el moviment independentista català en un intent de desacreditar-lo davant la Unió Europea i l’opinió pública internacional destaquen les acusacions que Rússia donava suport a la independència de Catalunya. Totes aquestes acusacions s’han demostrat falses, sense la més mínima prova de res. D’altra banda, la brutal guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna iniciada el febrer d’enguany ha donat més rellevància al tema de Rússia.

   Així el tall del subministrament del gas rus a Europa al principi de setembre va accentuar la discussió sobre el MidCat, un gasoducte que havia de connectar el gas del nord d’Àfrica amb el centre d’Europa a través del Mediterrani a fi de disminuir la dependència del gas provinent de Rússia. Tanmateix, encara manca per acabar la connexió a banda i banda dels Pirineus catalans. Tot i que hi ha diferents motius, les raons de fons són les mateixes de la desfiguració  i l’endarreriment del corredor Mediterrani, un projecte transeuropeu de transport de mercaderies per ferrocarril que ha de connectar el nord d’Àfrica amb el centre d’Europa per la costa mediterrània, és a dir, que els centralistes estats espanyol i francès anteposen els seus interessos al bé comú europeu.

   En el cas de l’Estat espanyol el projecte original del corredor Mediterrani xoca contra la concepció de l’Espanya radial de comunicacions amb centre a Madrid. Així, volen fer passar les mercaderies del corredor Mediterrani per Madrid a 600 metres d’altitud contra tota lògica econòmica. Però a l’Estat espanyol la política centralista predomina sobre l’economia. Així, s’ha donat prioritat a un insostenible tren d’alta velocitat per davant del corredor Mediterrani que ha de possibilitar un eficient creixement econòmic. El resultat de totes les ineficiències de l’Estat espanyol és un nivell de deute públic del 118 % sobre el producte interior brut.

   Nogensmenys, això no és el pitjor. El silenci de la Unió Europea (UE) sobre el comportament antidemocràtic i dictatorial de l’Estat espanyol en els últims anys en l’intent de sufocar l’anhel independentista del poble català devalua els arguments de la UE quan vol alliçonar estats autoritaris com Rússia o la Xina. Així, el febrer de 2021, un any abans de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia l’inefable alt representant de la UE per a Afers Exteriors, el Sr. Josep Borrell, no va poder contestar al ministre d’Exteriors rus, Sr. Lavrov, quan aquest li va retreure l’existència de presos polítics a l’Estat espanyol amb referència als dirigents polítics catalans empresonats després de la proclamació de la República Catalana el 27 d’octubre de 2017.

   Davant la pressió internacional l’Estat espanyol va acordar un indult als mencionats presos polítics, però la repressió contra el moviment independentista català en conjunt continua i fins i tot s’intensifica, amb milers de represaliats i altres polítics a l’exili i espionatge massiu (cas Pegasus). A Catalunya actualment no hi ha estat de dret quan pel mateix fet els càrrecs són molt diferents si es tracta d’un independentista. Així, si l’objectiu de Rússia és el projecte europeu, com diu el president ucraïnès Zelenski, i aquest està basat en els valors democràtics, segons l’article 2 del Tractat de la UE, qui realment actua a favor de Rússia és l’Estat espanyol

   Òbviament, la resolució del conflicte nacional entre l’Estat espanyol i els Països Catalans passa per reconèixer la República Catalana, ja proclamada d’acord amb el dret internacional el 2017,      i també el dret d’autodeterminació de la resta de territoris de parla catalana. Llavors, Putin es quedaria sense arguments. En tot cas, el poble català continua la seva lluita fins a l’assoliment de la independència per posar fi a l’espoli fiscal superior al 8 % del producte interior brut català cada any i al genocidi cultural per part de l’Estat espanyol. La manifestació de més de mig milió de persones per la independència el passat 11 de setembre pels carrers de Barcelona, la més gran dels últims temps a Europa, així ho palesa.

*    *    *