Els punts forts de l’economia catalana

Catalunya presenta unes dades macroeconòmiques que fan evident la potencialitat de la seva economia, malgrat la crisi i les limitacions imposades pel fet de pertànyer a Espanya. Una Catalunya independent tindria una població de gairebé 7,3 milions d’habitants. Seria un estat una mica més petit que Suècia, amb 9.340.682 habitants, i Àustria, amb 8.375.290 habitants; en canvi, en població, se situaria per sobre de Dinamarca, amb 5.534.738 habitants, i Finlàndia, amb 5.351.427 habitants.¹

Pel que fa al nivell de PIB per capita, Catalunya seria, dins de la UE-15, un estat relativament ric. Amb un PIB per capita de 28.200 euros el 2009, Catalunya se situaria per sobre de la mitjana de la UE, just per darrere de Dinamarca (28.921 €) i Suècia (28.270 €) i per davant de Bèlgica (27.786 €) o Alemanya (27.127 €).²

Comparant les xifres amb Espanya, amb només un 16 % de la població, Catalunya aporta un 19 % del PIB total de l’Estat, paga el 21 % dels impostos, genera el 25 % de les exportacions,³ realitza el 21 % de la investigació en R+D i acumula un 33,7 % de les patents registrades al total de l’Estat.⁴

Però quins són els principals pilars que fan possible aquesta fortalesa econòmica?

Catalunya és la porta logística del sud d’Europa⁵

Té una ubicació privilegiada. Malgrat les mancances que hi ha en l’àmbit d’infraestructures, compta amb una xarxa en constant creixement on s’interconnecten tots els mitjans de transport, amb un port i un aeroport que juguen un paper decisiu per al desenvolupament del sector i un teixit industrial i comercial que ofereix tots els serveis logístics que empreses, exportadors, importadors i operadors internacionals necessiten.

Actualment, a Catalunya hi ha prop de 30.000 empreses vinculades a la logística, que facturen anualment més de 14.000 milions d’euros, així com una àmplia xarxa de plataformes logístiques connectades de forma directa amb les grans infraestructures.

Tecnologia, recerca i innovació. Biotecnologia i biomedicina

Catalunya és la llar de més de 350 empreses del sector farmacèutic. De fet, el 60 % de les empreses farmacèutiques espanyoles es troba a Barcelona, i algunes d’elles figuren entre les més importants del sector, tant en l’àmbit nacional com l’internacional, d’entre les quals destaquen Grifols, un desenvolupador de productes basats en el plasma sanguini que cotitza en l’índex IBEX35, i la companyia farmacèutica Almirall.

A més, Catalunya compta amb 9 parcs científics i tecnològics, 12 universitats, 400 centres de recerca que duen a terme investigacions relacionades amb les ciències de la vida i més de 200 hospitals.

Catalunya disposa d’un laboratori de llum de sincrotró (el Laboratori ALBA, a Cerdanyola del Vallès). Aquesta font d’última generació funciona com un microscopi gegantí que permet descobrir els secrets d’àtoms i molècules. Dóna serveis a investigadors i empreses d’alta tecnologia en els camps de la física, la química, la medicina, la biologia, etc., amb moltes i molt variades aplicacions industrials. Es pot utilitzar per a fabricar objectes molt petits, dissenyar fàrmacs o desenvolupar nous materials per a la indústria.

La indústria

Un sector industrial fort és cabdal per a la salut de l’economia d’un país i la seva capacitat exportadora. A Catalunya destaquen sectors com l’automoció (Nissan i Volkswagen-Seat), la moda (amb el disseny i la gestió de marques), la construcció, el metall, la indústria alimentària, l’important complex petroquímic a Tarragona…

La gestió d’infraestructures (autopistes, aigua, residus)

Catalunya és la llar, entre d’altres, d’Abertis —líder europeu en gestió d’infraestructures—, Agbar, empresa multinacional experta en solucions de gestió de l’aigua, així com d’importants especialistes en el tractament i gestió de residus.⁶

El turisme

És la principal destinació d’Espanya i una de les més importants d’Europa. Suposa un 12 % del PIB de Catalunya. Malgrat algunes febleses ⁷ lligades a l’estat de l’allotjament, el servei, la manca de connexions de llarga distància…, té una gran diversitat de recursos turístics, és referent en turisme de sol i platja, té una bona ubicació geoestratègica i connectivitat amb els mercats europeus, un teixit empresarial madur i arrelat al territori, infraestructures i serveis públics que generen confort i seguretat al turista, una demanda i oferta creixent de serveis turístics de qualitat i un turisme de negocis i sanitari que diversifica l’oferta i potencia un model de qualitat amb major poder adquisitiu.

Energia

Barcelona acull la seu de Fusion for Energy, l’agència europea que participa en el projecte ITER. Aquest constitueix l’associació científica més gran del món, amb la participació dels set països que representen la meitat de la població mundial: la Unió Europea, Rússia, el Japó, la Xina, l’Índia, Corea del Sud i els Estats Units. L’ITER té com a objectiu demostrar que la fusió és una font viable i sostenible d’energia i desenvolupar-ne un reactor.

El disseny industrial, l’arquitectura i la tecnologia aplicada

Barcelona és una de les capitals mundials del disseny, incloent el tèxtil, el disseny industrial i l’arquitectura, representats en associacions com FAD i BCD, amb àrees estratègiques aplicades, per exemple, a les ciutats intel·ligents (smart cities).

Les indústries audiovisual i cultural

Catalunya és un important centre de producció de continguts per al cinema, la televisió, la ràdio i la publicitat, els videojocs i les editorials, amb empreses punteres.⁸

Cada vegada més orientada als mercats exteriors

És molt important destacar que l’activitat de tots aquests sectors està cada vegada més orientada als mercats exteriors. Així, l’any 2009 les vendes fetes per les empreses catalanes a l’estranger va superar per primer cop l’import venut a la resta d’Espanya. L’any 2013 les exportacions a l’estranger ja representaven un 57 % del total, pel 43 % venut a la resta d’Espanya.⁹

Finalment, aquest vigor econòmic ha fet que el 2011 Catalunya fos la tercera regió més important d’Europa (després de les àrees metropolitanes de Londres i París) en termes d’atracció de nous projectes d’inversió estrangera directa, segons l’estudi European Investment Monitor de la multinacional de consultoria EY. La tendència s’ha mantingut en els anys 2012 i 2013 i ha desmentit les veus que clamaven que el procés sobiranista espantaria la inversió estrangera.

Les empreses, els treballadors i les administracions estan en condicions de fer de Catalunya un dels motors de la recuperació de l’economia europea i revertir als ciutadans el benestar que ha manllevat el dèficit fiscal, la corrupció, el malbaratament, el frau i la mala gestió.