Oportunitats de millora per a les futures generacions. Què es pot fer amb els 16.000 milions d’euros?

Els ingressos del nou Estat serien suficients per a atendre les seves pròpies despeses; per a pagar les pensions i les noves estructures d’estat, pagar el deute català més la part corresponent del deute espanyol que poguéssim heretar, revertir les retallades que hi ha hagut els darrers anys en matèria de sanitat, ensenyament, benestar social, dependència, etc., i per a recuperar les pagues i retribucions dels funcionaris i normalitzar els pagaments als proveïdors (farmacèutics, constructors, procuradors, etc.).

Ens situaríem en un estat normal que podria donar noves oportunitats a les generacions futures.

Cal aprofitar aquest moment perquè es produeixi la necessària regeneració democràtica i aconseguir una societat socialment cohesionada, amb la capacitat de competir en una economia globalitzada, que tingui una administració més efectiva, que impedeixi la corrupció, que eviti el frau fiscal alhora que moderi la pressió impositiva, que es disposi de seguretat jurídica i que busqui l’equilibri entre la indústria, les infraestructures i el medi ambient, de manera que l’economia sigui sostenible.

L’oportunitat de disposar d’un nou estat

Sovint pensem que el problema que té l’economia catalana amb Espanya és fruit del dèficit fiscal (els 16.000 milions d’euros), però la realitat és que el dèficit fiscal és una de les conseqüència de les relacions que Espanya manté amb Catalunya en molts àmbits (normatiu, política econòmica, política fiscal, educació, etc.).
L’oportunitat de disposar d’un nou estat resoldria per si mateix molts dels problemes que tenen els ciutadans de Catalunya com a conseqüència de les polítiques que actualment no pot desenvolupar a causa que el poder polític de Madrid afavoreix el model econòmic espanyol (el dels grans campeones nacionales, lligats a activitats de serveis regulades pel BOE: Repsol, Endesa, Telefonica…) enfront del model català, enfocat a nínxols de mercat amb fort valor afegit i orientat a Europa.

El nou Estat reforçaria el que les empreses catalanes han estat fent; facilitaria l’augment de les exportacions a la resta del món i el rellançament econòmic del país. Tot plegat es veuria potenciat per la recuperació del dèficit fiscal i la possibilitat de decidir les inversions en infraestructures productives en el marc d’una Catalunya independent. Cal confiar que en un termini d’uns cinc o sis anys, l’atur aniria disminuint, presentaria unes ràtios en consonància amb els països europeus i se situaria en la meitat del nombre actual d’aturats.

Els 16.000 milions d’euros son només una part del que no pot decidir Catalunya. Si bé els recursos que destina —millor dit, que no pot destinar— a ensenyament, sanitat, benestar social, infraestructures, etc., són conseqüència directa del sistema de finançament, hi ha qüestions que depenen tant de la manca de competències com de la gestió que en fa l’Estat; per exemple:

• El contingut de l’ensenyament (llei Wert)
• La protecció de l’Ebre (pla hidrològic)
• El sistema fiscal
• Les relacions mercantils (llei d’unitat de mercat)
• Les relacions de comerç exterior i exportacions (llei d’acció exterior) i la regulació dels vols internacionals
• El caos en la gestió de les infraestructures, que dificulta resoldre les connexions de l’aeroport amb rodalies i llarga distància (inclòs l’AVE); el port…, així com el trànsit de mercaderies fresques dins del propi aeroport (que comporta que el 25 % d’aquestes es deteriori)
• Els serveis locals (Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LARSAL), que encotilla els ajuntaments)
• Els sobrecostos que paguem a les nostres autopistes per a rescatar les que s’han fet a les rodalies de Madrid i Múrcia
• I tantes altres actuacions que es veuen dificultades pel fet de no poder dur la seva gestió

No tan sols no podem decidir en aquests àmbits sinó que, en aquests moments, el procés recentralitzador del Govern espanyol pretén acabar amb serveis que són importants per a Catalunya (la Sindicatura de Comptes, el Servei Meteorològic, les agències energètiques, la inspecció d’aeroports, l’avaluació a l’àmbit universitari, etc.).

Encara que no es disposés d’un sol euro més, sense les limitacions que ens imposa l’Estat, Catalunya podria gestionar millor molts dels serveis i ordenar el funcionament de les infraestructures.

Sense un sol euro més, Catalunya podria:

• Eliminar les limitacions als vols intercontinentals del Prat
• Disposar del model català d’ensenyament sense els continguts ideològics de la llei Wert
• Dissenyar un sistema educatiu orientat a incrementar l’ocupabilitat dels treballadors i, consegüentment, la competitivitat de les empreses catalanes
• Contactar directament amb inversors i empreses estrangeres, sense el control de la diplomàcia espanyola
• Tractar amb els inversors estrangers sense que l’interlocutor li proposi desviar la inversió a Madrid, ciutat a la qual l’Estat dedica deu vegades l’import de les subvencions que dedica a Catalunya

L’oportunitat de disposar dels recursos fiscals que Catalunya genera

Permetria disposar de les inversions i els serveis perquè es desenvolupin els sectors productius i que les persones tinguin més mitjans per a treballar i gaudir d’una vida més saludable i confortable.

Correspondria al Parlament i al Govern que sortissin de les eleccions decidir a què es destinen els recursos fiscals que generés Catalunya.

Alguns exemples del que es podria fer si administréssim els nostres propis recursos:

Ensenyament

• Millorar els equipaments i dotar de mitjans humans i materials adequats l’escola pública (atenció a la diversitat, reducció de ràtios…)

Sanitat

• Recuperar la prestació sanitària pública (revertir les retallades i el tancament de serveis) i dotar-la de més mitjans per a millorar el catàleg i la qualitat de les prestacions
• Millorar els equipaments sanitaris amb mitjans humans i materials

Recerca

• Incrementar l’esforç en recerca dels nou parcs científics i tecnològics, les dotze universitats, els quatre-cents centres de recerca que duen a terme investigacions relacionades amb les ciències de la vida i més de dos-cents hospitals
• Fer realitat la transferència a les empreses del coneixement que ens aporta la recerca

Cultura

• Donar suport a les indústries culturals catalanes (teatre, cinema, etc.), pol de generació de riquesa de primer ordre i actualment menystingut

Esport

• Donar suport a les entitats esportives de base, cabdals per a la formació com a persones del nostre jovent i per a potenciar la molt notòria capacitat esportiva del país

Associacionisme

• Donar suport a les entitats associatives, nervi que configura la personalitat del país. Casals, cooperatives, mútues, van ser una part cabdal en la recuperació de l’esperit de país al segle XIX i han de continuar tenint un paper principal

Infraestructures

• El corredor mediterrani. Posar en marxa el tren de mercaderies d’ample internacional (UIC), que funcioni les 24 hores del dia en connexió amb els ports i les àrees productives del país.
• Les rodalies. Actualment a Catalunya, en una mateixa línia de ferrocarril conviuen trens de rodalies, mercaderies, mitjana i llarga distància. Això comporta dos desavantatges clars. D’una banda, la capacitat d’absorció de tràfic d’una única xarxa és limitada, i les freqüències de pas necessàries per als trens de passatgers han condemnat el trànsit de trens de mercaderies a un paper testimonial. D’altra banda, una xarxa sobreexplotada presenta un desgast molt alt que requereix inversions continuades a fi d’evitar les freqüents avaries de què som testimonis, provocades per un material mòbil, unes vies i catenàries obsoletes. Per tot això s’han de separar mercaderies i passatgers; cal desdoblar les línies.

Altres infraestructures necessàries

Tant l’aeroport de Barcelona com la resta d’aeroports de Catalunya han de disposar de llibertat de gestió. S’han d’eliminar els pactes bilaterals interestatals que limiten els vols intercontinentals en benefici de Barajas i s’ha de dur a terme un sistema de connexió intermodal avió-ferrocarril (TAV, rodalies, corredor mediterrani, metro).

Cal planificar una nova xarxa complementària de carreteres i modificar el concepte radial, per a comunicar les comarques del litoral amb les de l’interior; construir nous eixos (per exemple Lleida-Tortosa); obrir una nova sortida des de les Terres de Ponent cap al túnel de Salau a l’Arieja (Departament de Migdia-Pirineus).

S’ha d’eliminar la situació de captivitat de les nostres autopistes, que serveixen per a pagar les autopistes que estan en pèrdues o en fallida i que han estat fetes amb la garantia de l’Estat espanyol.

Un exemple de desídia i de manca de voluntat política és el desdoblament de la N-II al seu pas per les comarques gironines: el treball per trams va començar en l’època d’Aznar, i fins avui només s’han desdoblat 8 (vuit) quilòmetres.

És necessari dotar els nostres ports de connexió per carretera i ferrocarril d’ample europeu.
El port de Barcelona disposa d’instal·lacions modernes i ben preparades, però, en canvi, les connexions són precàries i inadequades, com a conseqüència de l’incompliment per part de l’Estat del compromís adquirit fa deu anys.

Cal fer, també, una nova línia de ferrocarril que connecti les ciutats de Girona, Vic i Manresa amb un traçat semblant al de l’eix transversal, l’actual carretera C-25.

Millora de la connectivitat per carretera:

• Del Pirineu (túnel de la Bonaigua per a la connectivitat Vall d’Aran, el túnel de Comiols per a la connectivitat Pallars/Aran i l’eix pirinenc per a la connectivitat interpirinenca entre l’Empordà i la Vall d’Aran)
• Desdoblament de la N-II
• Desdoblament de la N-340

Energia

Foment de les energies renovables i transició energètica cap a un model energètic net i sostenible.

D05R00