Emprenedoria

Emprenedoria: una oportunitat per a fer créixer la creativitat dels catalans

És històrica la capacitat d’emprendre nous projectes empresarials dels catalans. Cal, però, potenciar aquesta capacitat sociocultural amb nous mecanismes que la impulsin, des de l’emprenedoria pedagògica a les escoles, als mitjans de finançament o els business angels^[1], amb un tractament fiscal que impulsi aquestes inversions, etc.

Al mateix temps, l’Administració ha de convertir-se en afavoridora de la creació d’empreses, eliminant la complexitat d’alguns tràmits i expedients administratius i tendint cap a models reals de finestreta única i confiança en els ciutadans emprenedors.

Un problema de valors. La cultura de l’esforç

L’Estat espanyol, i Catalunya no n’ha estat al marge, durant molts anys ha mirat amb bons ulls la cultura del pelotazo, guanyar molts diners treballant molt poc. Mentrestant el sistema educatiu i les famílies han tingut dificultats per a fomentar entre els joves la cultura de l’esforç. Aquesta manca de valors ha perjudicat la capacitat d’emprendre.

La universitat és un lloc adequat per a fomentar l’emprenedoria

Els millors projectes de final de carrera o de final de màster es basen en idees que permeten resoldre un problema o una necessitat existent. Donar als estudiants l’oportunitat d’imaginar solucions a problemes que prèviament hagin estat identificats com a importants és un dels inicis de l’emprenedoria.

La selecció dels projectes més interessants i viables es pot presentar a  business angels.

Instal·lacions dignes per a emprendre. Hotels d’empreses o centres de negocis

Facilitar unes instal·lacions dignes on les empreses en vies de creació puguin treballar de manera eficient, disposant de serveis compartits que  els permetin concentrar-se en el seu negoci, és probablement una de les mesures més eficaces per a fomentar l’emprenedoria.

En la mesura que les administracions puguin aportar instal·lacions per a acollir els primers passos dels emprenedors es contribuirà a la creació d’empreses.

Tractament fiscal i de cotització

Un dels requisits del sistema tributari es deixar de tractar el contribuent com a presumpte sospitós (tant empreses, autònoms com emprenedors) per passar a considerar-lo col·laborador.

Caldria modular la tributació de l’impost de societats a la situació real de l’empresa dins del propi exercici tributari, adequar el pagament de l’IVA al cobrament real de les factures…

S’hauria d’evitar fer recaure sobre les empreses, autònoms i emprenedors (amb la seva repercussió en el preu final dels productes) via Seguretat Social, una part tan important del cost de l’estat del benestar. Sembla raonable que aquest cost recaigui sobre la societat en el seu conjunt. Així les empreses estaran en millors condicions de competir amb les de països com els EUA o la Xina, que no tenen aquest nivell de costos.

Només a títol de suggeriment (ja que no és matèria pròpia d’aquest document) es podrien aplicar unes quotes inferiors a les actuals, compensant la diferència via impostos; flexibilitzar les quotes dels autònoms, en cas de davallada dels ingressos; alliberar de cotització les petites feines per hores o per pocs dies, per a evitar que en el cas de petits negocis el cost d’administració faci desistir l’emprenedor de desenvolupar l’activitat.

Administració amigable

Cal confiar més en la responsabilitat dels facultatius (arquitectes, aparelladors, enginyers…) de l’empresari, de manera que es pressuposi el compliment de les seves obligacions en matèria urbanística, ambiental, sanitat… i se simplifiqui la tramitació dels expedients com a requisit per poder dur a terme l’inici de l’activitat.

Aquesta confiança s’ha de veure compensada amb un enduriment de la inspecció i la normativa per als incomplidors.

Amb la independència caldrà vetllar perquè l’Administració afavoreixi la creació d’empreses, eliminant la complexitat de tràmits i expedients administratius, tendint cap a models reals de finestreta única i de confiança en els ciutadans.