Cohesió social

Catalunya és terra d’acollida, ha estat i és un país integrador, fins i tot en els moments històrics més difícils; un país que aposta per millorar la cohesió social, per llimar les desigualtats excessives i que fa esforços per no deixar enrere els més desvalguts. És un fet social arrelat en la mateixa cultura catalana.

Fins ara, les actuacions per a fomentar la cohesió social han estat molt limitades per la capacitat econòmica —més encara en els darrers anys de crisi— i per la capacitat política, amb un marc normatiu encotillat, quan no contrari. En una Catalunya independent el nostre compromís social s’aprofundirà, inspirant-nos, si calgués, en els països socialment més avançats, els més igualitaris i socialment més inclusius.

Una Catalunya independent no abandonarà aquesta vocació i millorarà les seves polítiques (educatives, productives…), reforçant els mecanismes que garanteixen que s’evita l’exclusió social i s’afavoreix la seva cohesió. I això serà perfectament factible, ja que, a més de disposar de més recursos econòmics, els nostres governs tindran una major llibertat de decisió.

Caldrà treballar per a aconseguir un gran consens social i polític per tal de millorar el nostre compromís social, millorant el sistema educatiu i productiu, comprometent tant estudiants, pares, treballadors i empresaris com l’Administració, i seguir l’exemple de països socialment més avançats.

La independència per si sola no garanteix la cohesió social, però estarem en millors condicions per a aconseguir-la.