El Govern espanyol va anunciar fa uns dies un paquet de reformes fiscals per abaixar els impostos a tots els ciutadans. No se’n pot dir reforma, tot i que així l’han batejada. Es tracta d’unes modificacions que només fan que reblar el clau per mantenir la pressió fiscal sobre les classes mitjanes i els petits empresaris i que té finalitats clarament electoralistes que s’acompanyaran d’altres mesures polítiques de cara a les properes eleccions.
La veritat de la reforma implica que els tipus més elevats de l’IRPF es rebaixen ostensiblement beneficiant les rendes altes. Que les plusvàlues a curt termini, les que podríem anomenar ‘especulatives’ tornen a tributar a tipus baixos, s’elimina la deducció per lloguer d’habitatge i, el que és més escandalós, es fan tributar les indemnitzacions per acomiadament que excedeixin els 2.000 euros per any treballat.
Això sí, les gran empreses veuen que el tipus impositiu de l’Impost sobre societats baixa del 30% al 25%, cosa que provoca que tributin en les mateixes condicions que les pimes que ja gaudien d’aquest 25% i que en la reforma han quedat oblidades.
A la Unió Europea s’han quedat glaçats. Ningú els ha avisat de la reforma, i ningú ha fet cas de les seves recomanacions (que podem compartir o no). La preocupació de la UE passa pel fet que desconeixen els efectes recaptatoris de les mesures i per tant les conseqüències sobre el dèficit públic espanyol.Quan s’està el dèficit d’un país gairebé a fons perduti això ajuda que la prima de risc baixi, el mínim que es pot esperar és que coses així es comuniquin i es puguin consensuar.
Aquesta reforma perjudicarà clarament Catalunya. Perjudicarà el gran conjunt de la població, les classes mitjanes, els petits empresaris autònoms i les pimes. De fet, també perjudicarà les rendes elevades ja que la rebaixa de l’IRPF implica indirectament un augment de l’Impost sobre el patrimoni que es paga a Catalunya (límit conjunt IRPF-IP).
La reforma també perjudicarà el Govern de Catalunya. L’obsessió del Govern espanyol és reduir el SEU dèficit a costa de les comunitats autònomes, per demostrar a la població i a la UE com de malament s’autogestionen les comunitats autònomes, que escanyades financerament pel Govern central són incapaces de reduir el seu dèficit. La baixada de recaptació repercutirà directament en l’equilibri pressupostari de la Generalitat que tindrà menys recursos per atendre les necessitats del serveis d’ensenyament, sanitat, dependència… L’objectiu és clar: una política recentralitzadora per recuperar competències cedides a les comunitats autònomes.
El cas de Catalunya està agreujat pel dèficit fiscal que patim de forma crònica i que provoca que allà on no inverteix l’Estat espanyol ho hagi de fer el Govern català (que no pot perquè està asfixiat financerament) o bé la iniciativa privada.
Això no té solució ni a curt, ni a mitjà, ni a llarg termini.
El 9 de novembre votarem #SíSí
Sectorial d’Economia ANC
03/07/2014
