“Espanya és un país endeutat, per tant, a més dels interessos industrials a Catalunya, hem de tenir en compte els interessos dels creditors a l’Estat Espanyol i dels països de l’Euro. Davant la possible inestabilitat d’un procés unilateral, aquests tres interessos forçaran a l’Estat Espanyol a negociar amb Catalunya. Per això diem que, el procés serà negociat i estarà tutelat pels interessos europeus internacionals que hi ha en joc.”
Presentació utilitzada a la conferència.
Hem explicat, el dia 10 d’octubre al matí en una roda de premsa a l’Aula de l’oficina de la Comissió Europea de Barcelona, les fortaleses econòmiques de Catalunya i la seva relació amb Europa. La xerrada ha comptat amb la presencia del Doctor en Economia Miquel Puig; l’economista i coordinador de la Sectorial d’Economia de l’ANC, David Ros; i el tècnic en Inversions i Comerç i membre de la sectorial d’economistes, Oriol Martínez. L’acte ha estat seguit amb interès per un grup nombrós de persones de l’entorn empresarial i econòmic de Catalunya.
D’entrada, els ponents han apuntant les diferents formes i estratègies davant la possibilitat d’acceptació per part de la UE. D’aquesta manera volen rebatre el “discurs de la por”. Per això, expliquen que des del primer minut, Catalunya haurà de pertànyer a l’Espai Econòmic Europeu (EEE). Per entrar a l’EEE només cal la majoria qualificada (n’hi hauria prou amb el vot favorable de 19 dels 28 països membres). El coordinador de la Sectorial d’Economia de l’ANC, David Ros, ha explicat els motius econòmics: “Cal tenir en compte que Catalunya és la principal via de sortida d’Espanya cap Europa. A més, som un mercat empresarial importantíssim, també per l’Estat Espanyol i la resta de països de l’Espai Econòmic Europeu. Per això, no estar dins l’EEE significa que, mentre no se signi l’ingrés a l’Espai Econòmic Europeu, Espanya i la resta dels països haurien de pagar aranzels. Un fet que pot comportar perjudicis gravíssims per la xarxa tecnoindustrial europea que connecta les diferents fàbriques de cada multinacional dels diferents països europeus.”
Per tant, els ponents remarquen que, en un hipotètic cas que Catalunya no formés part de la Unió Europea (UE), però sí de l’Espai Econòmic Europeu (EEE), com Noruega o Islàndia, les relacions comercials entre Catalunya i els països membres seguirien exactament igual que ara. Hi hauria lliure circulació de béns, serveis, capitals i de persones, a més de mantenir l’euro.
D’altra banda, Oriol Martínez ha comentat les dades sobre el valor que aporta Catalunya com a nucli productiu de la Unió Europea. “ Sens dubte, Catalunya forma part del nucli productiu important de la UE.” Ha posat l’exemple de que el 86% de les empreses Japoneses presents a Espanya han invertit a Catalunya, així com més de la meitat de les de França, Alemanya o els Estats Units. “Per això, Europa no deixarà perdre un dels principals motors econòmics com nosaltres”.
Pel que fa a la Unió Europea, expliquen que aquesta no disposa de cap mena de legislació que prevegi un cas com el català. En aquest sentit, els economistes apunten que, aquesta serà una decisió purament política que haurà d’emmarcar-se en el Dret Internacional.
“Al mirar els interessos polítics, queda clar que els països membres no poden tenir cap interès, a priori, que el procés sobiranista tiri endavant degut a les reticències habituals de tot poder al fet que hi hagi canvis en l’statu quo existent”, ha dit David Ros.
Els economistes han conclòs dient que, “queda clar que si acaba havent-hi una Catalunya Estat, els interessa més que formi part de la UE que no pas que en quedi fora. Miquel Puig ha afegit, sobre una pregunta feta pel públic assistent, que arribat el cas no es tractaria tant de discutir si Catalunya estaria dintre o fora de la UE, sinó com articular la seva presència. “No oblidem que aquest serà un procés tutelat. S’haurà d’arribar a un acord i, cal tenir en compte, que no ens poden refusar l’adhesió a la UE”.
