(Traducció de l’article Die EZB macht Politik gegen Unabhängigkeit Kataloniens: Anleihen aus QE ausgesc- hlossen!, publicat el 6 d’abril de 2016 al blog financer Finanzmarktwelt d’ Hamburg)
El Banc Central Europeu (BCE) ha exclòs els bons de Catalunya del seu programa Quantitative Easing (Expansió Quantitativa, un programa de compra d’actius financers), segons informa el diari espanyol El Mundo. El motiu: els bons no reuneixen les garanties necessàries de solvència i, per tant, no poden ser comprats pel BCE.
Això, per dir-ho d’una manera suau, és una clatellada enorme. Ja que, per exemple, amb algunes excepcions, el BCE pot comprar bons de la molt més feble Andalusia. Però per a Catalunya a partir d’avui no hi ha cap excepció!
Tanmateix, Catalunya és, amb diferència, la regió espanyola amb l’economia més forta. Aproximadament el 80 % dels impostos recaptats a Catalunya va a parar directament a Madrid com a conseqüència del “fons espanyol de compensació territorial”, del que s’aprofiten regions febles com Extremadura o, precisament, Andalusia, però sobretot Madrid i “el nucli d’Espanya”, Castella-La Manxa. Madrid esprem metòdicament Catalunya: els diners que deu a Barcelona els envia sovint tard o mai, i les inversions en infraestructures, que estan controlades pel Govern de Madrid, les porta a terme a Catalunya per sota de la mitjana general.
Tot això impulsa el moviment independentista català (les causes històriques del qual es poden llegir aquí) (i). Aquest moviment és proeuropeu de manera conseqüent, però vol deslliurar-se de la tutela de Madrid. Una excel·lent anàlisi econòmica (ii ) ha mostrat recentment per què la independència de Madrid seria econòmicament i financerament favorable per a Catalunya i per què Catalunya actualment té els problemes que té.
Aquesta és la conclusió de l’anàlisi:
“… la millor manera d’acabar amb l’increment del deute de la Generalitat és que Catalunya sigui un país independent. S’ha demostrat clarament que la seva Hisenda pública li proporcionaria els ingressos suficients per a finançar un nivell de serveis públics més alt i de més qualitat que l’actual.”
Cap a on va el cop del BCE és ben clar: a Frankfurt no volen cap moviment independentista que posi en qüestió la unitat d’un dels països grans de la zona de l’euro. La viabilitat econòmica d’Espanya estaria molt en perill en el cas d’una secessió de Catalunya, ja que Catalunya contribueix al PIB espanyol significativament més del que li correspon per la seva part de població. A Espanya la indústria es localitza principalment a Catalunya, i allà la classe mitjana encara és forta, tot i que les conseqüències de l’esclat de la bombolla immobiliària a Espanya i la crisi financera també han tingut un impacte important a Catalunya.
En qualsevol cas, el comportament del BCE no es pot justificar econòmicament. El BCE, no és la primera vegada, fa política sistemàticament. I això excedeix, de molt, els límits del seu mandat!
- Aquest enllaç remet a un article escrit en alemany que tracta de la guerra de Successió i les seves conseqüències.
- Enllaç a la versió original en català. L’article del Finanzmarktwelt enllaça amb la versió publicada en anglès.
