“Com es pagarien les nòmines l’endemà d’una declaració unilateral d’independència?”
Ho va preguntar l’expresident Montilla en una entrevista que li feia Mònica Terribas.
L’opinió dels Economistes per la Independència és: “Com fins ara”.
La nostra opinió és que es pagaran com fins ara, a base de la caixa de què disposarà la Generalitat. Declarada la independència hi haurà dues fonts disponibles: el crèdit i els impostos i cotitzacions.
En una situació excepcional com la que planteja l’expresident Montilla la Generalitat necessitarà un crèdit pont fins que cobri els impostos amb normalitat. Aquest crèdit podrà tenir diferents modalitats:
a) crèdit internacional, el seu preu dependrà del rating del moment.
b) crèdit local de les entitats financeres catalanes i espanyoles – cap d’elles tindrà interès en perdre un mercat en el que estan implantats i en treuen rendiment.
c) els bons catalans, emesos i col·locats bàsicament aquí. Tenim el precedent dels bons emesos per la Generalitat i col·locats sense problemes. Amb l’onada positiva que es crearà quan declarem el nou estat, algú pot pensar que el poble de Catalunya donarà l’esquena al seu país?
Pel que fa a cobrar els impostos i les cotitzacions, els recaptarà el nou Govern de la mateixa manera que ho fa ara l’Estat espanyol. La majoria mitjançant autoliquidacions. Els interessats pagaran on la Generalitat els digui.
El procés serà pacífic i pactat, no exempt d’alguna tensió. El problema que planteja el senyor Montilla és conjuntural, d’un trimestre (en el pitjor dels casos), fins que es cobrin amb normalitat els primers impostos. Mentre que el problema de les pensions, dins d’Espanya és estructural i empitjora dia a dia.
Sobre la base de la capacitat recaptatòria d’una Catalunya independent, és evident que hi hauria l’opció de demanar a través de l’ICF un préstec internacional.Els mercats estan tancats ara què la Generalitat no controla els ingressos. Però en el moment què no estigués sotmesa a la Hisenda espanyola (cas de la independència), tindríem aquesta opció.
També hem de pensar que mentrestant no hi hagi un acord (estem convençuts de que la Transició serà tutelada internacionalment), l’Estat espanyol no pot deixar de pagar les pensions. ¿És que si un espanyol se’n va a viure a França, l’Estat deixa avui de pagar-li la pensió?
De moment l’ofec econòmic amb el que tracta Madrid a la Generalitat no permet pagar les farmàcies, el tercer sector, els ajuts a la pagesia, les beques, el conveni del MACBA, part de la llei de dependència, els ajuts a la investigació, les pagues als funcionaris, el personal de les universitats… L’ofec de Catalunya avui, és una acció predeterminada. Què més podem esperar d’Espanya?
20/03/2013
