La irracionalitat econòmica a Espanya continua. A banda de projectes faraònics rebutjats per la Unió Europea o inversions infrautilitzades o directament inactives (com ara aeroports i línies d’AVE) o bé despeses autonòmiques esbojarrades (Ciutat de les Arts i les Ciències, Ciutat de la Cultura, Ciudad del Circo). El sistema de finançament autonòmic continua penalitzant les comunitats més productives mentre incentiva comportaments poc productius a les més endarrerides (en termes econòmics i productius).
A tot això, una comunitat receptora de finançament com Extremadura (que rep transferències de l’estat per finançar els seus serveis i les seves prestacions per valor del 18% del seu PIB —mentre Catalunya aporta el 8% de PIB— i els alumnes de la qual disposen d’un ordinador gratuït per alumne, i altres serveis desconeguts en comunitats més productives) es permet no només abaixar impostos —una decisió presa fa mesos— sinó instaurar ara un xec nadó de 1.400 euros!
Mentrestant a Catalunya continuem patint retallades en sanitat i educació o la supressió de pagues dobles als funcionaris de la Generalitat, mesures desconegudes a d’altres Comunitats Autònomes.
D’aquesta manera destinen a un benestar —que trenca la igualtat entre ciutadans de l’Estat— els diners que haurien de destinar a millorar la seva estructura productiva i arribar progressivament a una major creació de riquesa. És necessari dir que això està provocat en gran mesura per la elit que governa Espanya i està basada a Madrid més que per iniciativa dels habitants d’Extremadura que a la llarga són perjudicats per aquesta política.
Opinem: que mentre continuem dins el sistema espanyol que premia la ineficiència productiva i permet transferències fiscals sense control, a Catalunya no tindrem cap possibilitat de reduir el nostre nivell d’atur ni incrementar la nostra taxa de creixement. Aquest sistema no acabarà mentre continuem dins l’Estat Espanyol perquè les comunitats més endarrerides en termes de creixement i de productivitat no tenen ni incentius ni voluntat per a millorar la seva capacitat econòmica i acabar amb la seva dependència crònica.
La independència no és només necessària, ja fa temps que és urgent.
Versión en castellano
La irracionalidad económica en España continúa. A parte de proyectos faraónicos rechazados por la UE o inversiones infrautilizadas o directamente inactivas (como aeropuertos o líneas de AVE), o gastos autonómicos alocados (Ciutat de les Arts i les Ciències, Ciudad de la Cultura, Ciudad del Circo). El sistema de financiación autonómica continúa penalizando a las comunidades más productivas mientras incentiva comportamientos poco productivos en las más atrasadas (en términos económicos y productivos).
Con este panorama, una comunidad receptora de financiación como Extremadura (que recibe transferencias del Estado para financiar sus servicios y sus prestaciones por valor del 18% de su PIB -mientras Cataluña aporta el 8% de su PIB a España cada año- y los alumnos de la cual disponen de un ordenador gratuito por alumno y otros servicios desconocidos en comunidades más productivas) se permite no sólo bajar impuestos sino instaurar un cheque bebé por valor de 1.400 euros!
Mientras tanto en Cataluña continuamos sufriendo los recortes en sanidad o educación, o la supresión de pagas dobles a los funcionarios de la Generalitat, medidas desconocidas en otras Comunidades Autónomas.
De esta manera se destinan a un (ficticio) bienestar —que rompe la igualdad entre los ciudadanos del Estado— unos recursos que se deberían destinar a mejorar la estructura productiva extremeña, para conseguir paulatinamente un mayor nivel de producción de riqueza.
Opinamos: que mientras continuemos dentro del sistema español que premia la ineficiencia y permite transferencias fiscales sin control, en Cataluña no tendremos ninguna posibilidad de reducir nuestro nivel de desempleo ni de incrementar nuestra tasa de crecimiento económico. Este sistema no se acabará mientras continuemos dentro de España porque las comunidades más atrasadas en términos de crecimiento y productividad no tienen incentivos ni voluntad para mejorar su capacidad económica y acabar con su dependencia crónica. Es necesario apuntar que esto está provocado en gran medida por la casta burocrática e improductiva que gobierna España y está basada principalmente en Madrid, más que por los habitantes de Extremadura que a la larga también son perjudicados por esta política.
La independencia no es sólo necesaria, hace tiempo ya que es urgente.
English version
The non-rational economic decisions continues in Spain. Leaving apart pharaoh’s projects rejected by the EU or underused -or inactive- infrastructures (like airports and high speed train lines) or foolish regional expenditures (Ciudad de las Artes, Ciudad de la Cultura, Ciudad del Circo). The regional financing system continues punishing the more productive regions meanwhile incentivates poorly productive behaviors in the poorer.
In this scenario, a region overfunded by the Spanish State like Extremadura (that receives 18% of GDP in internal transfers for financing its serevices and expenses -while Catalonia yield every year 8% of its GDP- and which students got a desktop (one per person) and other unknown services in more productive regions) not only dares to cut taxes -a decision took some months ago- but also takes now a surprising decision as it is to stablish a baby-cheque for amount of 1.400 euros!
Meanwhile, Catalonia continues suffering the cuts in the health and education system, or the cut in the wages of its public servants (about 15% in three years), measures unknown in other Spanish regions.
This way resources that should be addressed to improve the production structure in order to achieve steadily a higher wealth level of the Extremadura region are destinated to an -unsustainable- welfare that breaks the equality between the citizens in Spain.
Our opinion: meanwhile Catalonia continues inside the Spanish economic system that rewards productive inefficiency and allows fiscal transfers out of control, we won’t have any chance neither to reduce our unemployment rate nor to increase our growth rate. This system will not end meanwhile we stay inside Spain because the poorer regions in economic and productivity terms haven’t neither incentives nor will to improve its economic capacity and end with its chronic and endless dependence. Is necessary to say that this is in a significant way provoked by the non productive and bureaucratic ruling spanish elite based mainly in Madrid, that needs this situation to keep its status and capture wealth originated by others (this situation is this way centuries ago).
The independence of Catalonia is not only necessary, but for a long time urgent.
