Respostes a les preguntes més freqüents

Preguntes i respostes sobre una Catalunya independent i la transició 

Respostes a les preguntes que més sovint es fan els ciutadans sobre qüestions referides a la independència de Catalunya, que consideren importants i que, generalment, ni  els mitjans de comunicació ni  els representants polítics en les seves intervencions responen amb prou claredat.

Les respostes i opinions expressades aquí no representen necessàriament l’opinió de l’ANC ni de la Sectorial d’Economia. Són opinions individuals en les quals els seus autors intenten resoldre dubtes.

 

Catalunya pot ser expulsada de l’euro? Com s’entén que països que no formen part de la Unió encunyin euros, com ara Andorra, i Catalunya en pugui quedar fora, tenint a més un deute sobre el PIB molt assumible?

No. No pot ser expulsada de l’euro. Cada estat pot decidir la moneda que utilitza. A la UE hi ha 9 països que no l’utilitzen, i hi ha petits estats que l’utilitzen i no són a la zona de l’euro (Andorra, Mònaco, Ciutat del Vaticà, San Marino… i d’altres també l’utilitzen).

Andorra encunya moneda euro perquè té un acord monetari amb la UE.

No quedarà fora perquè no hi ha ni un sol agent econòmic a tot el món (Espanya inclosa) que tingui interès que Catalunya no utilitzi l’euro.

El Banc Central Europeu té un instrument, l’acord monetari, que podria signar Catalunya  i al qual no es podria oposar Espanya.

 

Quina serà la meva moneda?

L’euro, sense cap dubte. No hi ha cap actor econòmic que tingui interès que Catalunya surti de l’Eurosistema.

Un estat és qui decideix la seva moneda.

Hi ha un desig compartit que la transició es porti a terme de forma ordenada, amb plena seguretat jurídica i estabilitat econòmica i financera.

Això no impedeix que qualsevol país es plantegi sortir de l’Eurosistema, ni que, de la mateixa manera, qualsevol dels nou països de la Unió Europea (UE) que no en formen part hi pugui ingressar quan s’ho plantegi.

 

Quin deute públic tindrà el nou Estat?

El de la Generalitat actual (al voltant de 64.000 milions d’euros), més el que pugui heretar de l’Estat espanyol després d’un acord (Estat sense Administració local ni autonòmica).

Criteris possibles a negociar: segons despesa/inversió realitzada a Catalunya 11 %, segons població 16 % o segons PIB 19 %. S’hauran de restar del deute els actius que són de tots (reserves del  Banc d’Espanya, FMI, ICO, etc.).

 

Quins seran els mecanismes per al seu finançament?

El nou Estat no inventarà com finançar-se.

  • Impostos propis, 80.000 milions d’euros que es recaptaran a Catalunya (diversos informes).
  • Deute públic. Tindrà una bona qualificació, A+ (Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya[1]).
  • Crèdit bancari.

 

Quins títols cotitzaran en la Borsa de Barcelona? Es crearà un mercat de valors català i un organisme similar a la CNMV espanyola?

És una exigència de la UE regular el mercat de valors. El nou Estat haurà de regular-lo. En l’informe núm. 12 del CATN[2] està prevista la creació de l’Autoritat Catalana d’Inversions i Mercats (ACIM) (codificació de valors, dipositària de valors i estabilitat d’un sistema d’indemnització dels inversors reconegut oficialment).

Els mercats operaran amb continuïtat. La Borsa és una societat anònima que seguirà funcionant.

 

És possible un corralito, a Catalunya, si ens independitzem? Per què no?

No, no és possible, si tenim en compte la situació de l’economia real a Catalunya.

Primer, la salut de Catalunya és molt bona, malgrat la gravetat de la crisi que encara patim. Els inversors estrangers no han parat d’invertir a Catalunya en els tres últims anys.

Segon, un corralito es produeix quan hi ha fuga de capitals. Al contrari, sabem que hi ha gent que passa els seus dipòsits de Madrid a Barcelona.

Tercer, des de novembre de 2014 el Santander, el BBVA, el Sabadell i CaixaBank estan en el MUS (Mecanisme Únic de Supervisió) del Banc Central Europeu. Tots aquests bancs gaudeixen a més de les garanties de l’euro, la liquiditat del BCE, el SEPA, el TARGET…

Es ridícul amenaçar amb el corralito.

 

Quan la Banca diu que marxaria de Catalunya, a què es refereix exactament? A traslladar fora d’aquí les seves seus? Com podria afectar això l’economia del país?

Els bancs van on hi ha activitat i negoci. Les empreses financeres de Catalunya  tenen un projecte econòmic definit, com el tenen moltes empreses catalanes. Diferents estudis de prestigiosos economistes han calculat que amb la independència el PIB de Catalunya passaria en cinc anys de 209.000 a 280.000 milions d’euros i en deu anys es doblaria.

Els bancs es deuen als seus accionistes i clients. Ni accionistes ni clients tenen interès a deixar un dels mercats financers més atractius.

 

És curiós que només les empreses d’aquí anunciïn que marxaran de Catalunya, just en un moment en què les empreses de fora inverteixen com mai a casa nostra. Podem interpretar, aleshores, que el discurs de les primeres és bàsicament ideològic i no pas econòmic? 

El president de PIMEC ha dit recentment que no hi ha empreses que marxin de Catalunya. Altres que han dit que marxarien, com l’expresident de Planeta; mentre deia que marxarien estaven invertint en industria química a Parets. El president de PIMEC ha denunciat que hi ha massa ingerències a l’hora de donar opinions sobre el que fan les empreses.

A la pregunta de si l’empresa marxaria, el president de SEAT, Jürgen Stackmann, ha dit que el que interessa a les empreses és produir i vendre.

 

 Què perdrien els bancs i les empreses si marxessin de Catalunya?

Quota de mercat i, per tant, negoci. Si hi ha un forat en el mercat, l’omple la competència.

 

En quina forma m’afecta tenir una hipoteca o préstec amb un banc espanyol, que passa a ser estranger? Seguiran operant de la mateixa manera? I si tinc diners en efectiu o dipòsits? Com hauré de declarar aquest patrimoni que passa a estar a l’estranger?

Hipoteca: Continuïtat del contracte. Mateixes condicions. Contracte és llei entre les parts.

Bancs: Estan en el pla SEPA i TARGET de l’eurozona. El Banc Central Europeu (BCE) no vol cap problema en aquest terreny. Seguiran vigents.

L’acord monetari amb el BCE garantirà la continuïtat a l’euro mitjançant un acord monetari, per al qual no es requereix el vot favorable de l’Estat espanyol.

 

Pagaré menys o més impostos? En quin forma es veurà afectat el nivell de vida del ciutadà o l’ocupació?

Sense dèficit fiscal i amb un millor finançament el Govern tindrà menys necessitat de pressió fiscal. No hauria de créixer —fins i tot podria atenuar-se—, tanmateix, serà el Parlament qui decideixi com finançar els serveis.

Molts economistes (i algun premi Nobel) estem convençuts que el nivell de vida de les persones millorarà.

Ocupació: Un estudi de la Sectorial d’Economia de l’ANC[3] considera que els primers anys es crearan 475.000 llocs de treball. Una gran part seran d’alta qualificació. Cada lloc de treball d’alta qualificació crea 3,5 llocs de treball d’alta i baixa qualificació.

 

Si sóc pensionista, qui em pagarà la pensió, Catalunya o Espanya? Què passarà si una de les dues nacions fa fallida? Puc deixar de cobrar o patir retards en el cobrament?

En la separació d’estats, paga el que cobra les cotitzacions. Mentre les cobri Espanya, serà Espanya qui pagui les pensions.

La fallida estaria arbitrada pels “poders” (BCE, FMI, UE, Club de Londres -creditors privats-, Club de París -creditors públics-).

És probable que l’Estat espanyol amb 1.000.000 milions d’euros de deute (recordem que quan es va separar, Iugoslàvia devia 13.000 milions, i l’URSS, 56.000 milions), que no té credibilitat democràtica, pressupostària ni financera, serà obligat a negociar. La UE i el BCE supervisen els estats i els bancs grans (Caixabank i Banc Sabadell inclosos). Des de novembre de 2014 aquests bancs sistèmics ja no depenen del Banc d’Espanya.

Cap agent econòmic desitja inestabilitat. Abans que s’esdevingués una fallida intervindrien els “poders econòmics” esmentats.

 

La meva cotització a la Seguretat Social espanyola, com queda? I la meva prestació d’atur, passa a assumir-la el nou Estat?

Els mesos en què l’Estat espanyol no reconegui el nou Estat, serem espanyols. La Seguretat Social espanyola cobrarà les cotitzacions i pagarà les pensions.

Quan l’Estat espanyol reconegui el nou Estat es negociarà, i en el Conveni/Tractat es farà constar de quina manera i a partir de quina data el nou Estat cobra les cotitzacions i paga les pensions.

Mentre Espanya no reconegui el nou Estat i s’arribi a un acord, els pensionistes catalans cobraran de la Seguretat Social de l’Estat espanyol.

 

Segons l’unionisme, si Catalunya s’independitza, es podria donar una situació jurídicament anòmala: ciutadans amb passaport espanyol (per tant, de la UE) que formessin part d’un país que no pertanyeria a la UE… no seria aquest un argument amb prou de pes perquè Brussel·les negociés?

Evident. Tenim la condició de ciutadans europeus. La ciutadania està per sobre de la nacionalitat dels estats. Hi ha molts tècnics europeus que consideren que s’ha de fer un dret transitori urgent per a la (re)admissió automàtica de Catalunya a la Unió Europea. Així Yves Gounin del Consell d’Estat francès; Kai-Olaf Lang i Roland Vaubel, assessors del parlament alemany; Graham Avery que va fer l’informe a la Cambra dels Comuns sobre Escòcia… Avery ha dit que en cap moment ens pot expulsar ningú.

 

Quina serà la nostra Carta Magna?

La que s’aprovi en una consulta al poble després que el Parlament l’elabori mitjançant consultes i participació popular en la seva elaboració.

 

Com es reestructuraran els òrgans de govern en ser una nova nació?

El Parlament i el procés constituent determinaran democràticament com organitzar-se. S’hauran de seguir els protocols d’estructures d’estat de la UE. El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) ha preparat en els seus 18 informes[4] allò que ha de preparar la Generalitat per a completar les estructures d’estat.

 

Mantindrem la legislació actual espanyola? O qui, com i quan legislarà, omplint aquest buit legal?

Les lleis d’independència i de transitorietat determinaran quina legislació estatal segueix vigent per a garantir la seguretat jurídica de ciutadans i empreses així com aquella legislació que queda derogada o substituïda. Les lleis ordinàries desenvoluparan la Constitució. No hi haurà en cap moment un buit legal.

 

De quina manera afectarà la creació del nou Estat les empreses amb presència a Catalunya però amb seu social espanyola? De quina manera es farà atractiva la seva permanència en el nou Estat?

Hauran d’adaptar-se a la normativa del nou Estat, la qual cosa no serà difícil perquè tant la legislació espanyola com la catalana estan i hauran d’estar adaptades a les directives europees.

Canvis: codi postal i compte corrent on ingressar el pagament dels impostos.

Menors costos (transport, peatges, electricitat, fiscals, etc.), menor pressió fiscal, administració amigable…

 

En quines condicions queden els funcionaris de l’Estat? I els que depenen de l’actual autonomia? Com es normalitzarà i regularà el funcionariat del nou Estat?

La Convenció de Viena de 1983[5] garanteix la continuïtat dels serveis. Els funcionaris estan adscrits als serveis. El principi bàsic és el de continuïtat.  En casos especials, en càrrecs de designació política (per exemple, delegat del Govern) sembla obvi que no hi haurà continuïtat.

El funcionariat seguirà amb el seu estatus actual. Tal com s’ha fet en el passat quan hi ha hagut traspassos en ensenyament i sanitat. Posteriorment, el Parlament ha desenvolupat les particularitats de cada cos de funcionaris en la mesura que ha tingut competències.

Necessitem els funcionaris estatals que són a Catalunya per a continuar desenvolupant les funcions d’un estat. La Llei de transitorietat garantirà els drets d’aquests funcionaris.

 

Si sóc funcionari destinat a Catalunya, en convertir-se en una altra nació puc optar per una plaça a Espanya o la perdo irremeiablement?

Si sóc funcionari de l’Estat tindré la possibilitat d’optar a les places del meu cos. No perdré la meva condició, si no hi renuncio. Tinc un títol expedit pel rei d’Espanya.

 

I els no catalans que estudien en universitats catalanes? Com els afectarà?

No afecta. Afecta en alguna cosa que l’estudiant sigui alemany, francès…?

 

Com afectarà el nostre esport? Com s’organitzarà la lliga de futbol nacional? S’organitzaran amistosos amb els equips espanyols?

Amb nous convenis. Hi ha algun soci del Barça o del Madrid que no vulgui veure un Barça-Madrid?

 

 


 

[1]: Aproximació al risc sobirà d’un Estat català.  Gener de 2015. 

[2]: Informe núm. 12 del Consell Assessor per a la Transició Nacional: Autoritats reguladores i de la competència i estructures administratives exigides per la Unió Europea.

[3]: Aproximació als llocs de treball de la independència. Josep M. Vàzquez. ANC. Setembre de 2015.

[4]: Llibre blanc de la Transició Nacional de Catalunya. (Síntesi dels 18 informes). 2014 

[5]: Conveni de Viena sobre la Succesió d’Estats. 1983.

Leave a reply

You must be logged in to post a comment.

Login