Pensions

1. La pensió és un dret subjectiu reconegut a la Constitució Espanyola

1.1 La pensió és un dret publicoprivat de base contractual.

La pensió és un dret de base contractual. El ciutadà guanya el dret a percebre la corresponent pensió en la mesura que cotitza durant els anys estipulats. Aquesta cotització genera un dret del ciutadà a rebre la seva pensió, de la qual ningú pot disposar, alhora que genera a l’Estat l’obligació constitucional de pagar la pensió.

La pensió ha de ser pagada per qui ha rebut l’import de les cotitzacions. Tot això independentment d’on visqui o resideixi qui la percep, inclús de la seva nacionalitat. Ningú pot perdre la pensió per decisió aliena, i tampoc depèn de la seva nacionalitat. No existeix la possibilitat de discriminar per raons geogràfiques o polítiques que vagin més enllà de la relació contractual entre el beneficiari de la pensió i el pagador d’aquesta. La Llei orgànica d’Estrangeria i altres normes de desenvolupament aprovades a Espanya, reconeixen el dret a rebre pensions amb independència de la nacionalitat de la persona que ha cotitzat. És per aquest motiu que hi ha ciutadans de diferents països, residents o no a Espanya, que reben prestacions de l’Estat espanyol. D’altra banda, la Constitució espanyola, que en el seu article 14 i següents recull la Declaració Universal dels Drets Humans, obliga l’ Estat espanyol a no discriminar les persones per raó d’origen o nacionalitat. Això fa que sigui jurídicament inviable un boicot als catalans en matèria de pensions.

Al seu torn, les directives comunitàries en matèria de pensions recullen l’obligació dels estats membres de la UE de pagar les pensions amb independència de la residència dels perceptors. Això significa que, no només per un manament constitucional, sinó per una mandat de la legislació comunitària —i amb independència del fet que Catalunya formés part o no de la Unió Europea—, Espanya es veuria obligada a pagar la seva pensió als catalans que hi tinguessin dret, talment com ho fa amb marroquins, holandesos, algerians o colombians, per exemple.

La pensió és un dret individual del seu titular. L’import que percep li correspon. El que ha pagat al llarg dels anys en forma de cotització li dóna el dret de cobrar el que li correspon quan es jubila. Hi té ple dret, i qui li negués el pagament incorreria en una il·legalitat per retenir i apropiar-se d’uns diners que no li pertanyen.

Els dirigents del Partit Popular menteixen

Quan dirigents del Partit Popular diuen que la independència de Catalunya posa en perill les pensions, menteixen deliberadament, ja que saben perfectament que és l’Estat espanyol qui està obligat a pagar-les mentre no reconegui Catalunya com a estat independent i traspassi totes les competències sobre cotitzacions, així com els registres i arxius amb la informació completa dels pensionistes. Aquesta qüestió formaria part dels aspectes a negociar en el moment de la secessió, amb la premissa que és l’Estat espanyol qui té l’obligació de pagar les pensions. En tot cas, en una secessió pactada i negociada, Catalunya assumiria les seves obligacions en matèria de pensions. Cal dir que una bona part del fons de reserva de les pensions prové dels excedents que ha proporcionat el sistema de pensions català (més endavant comentarem aquest aspecte amb més detall).

Cal considerar també que, ja que Catalunya és una terra d’acollida de treballadors de nacionalitats molt diverses, serien la resta d’estats (malgrat l’espanyol volgués vetar-nos) que es veurien obligats a signar acords bilaterals urgents en matèria de pensions, altrament tindrien dificultats amb els seus propis sistemes. Per posar un exemple, el Conveni Europeu de Seguretat Social s’aplica, a més dels estats membres, a Turquia i Algèria. Tot fa pensar que, per exemple, el signants del Conveni Multilateral de Pensions llatinoamericà ens demanarien urgentment signar un conveni amb la Tresoreria Catalana de la Seguretat Social (o l’ens que s’hagués creat a tals efectes) per garantir els drets dels milers de persones immigrades dels seus països que treballen a Catalunya.

No obstant això, i de forma preventiva, cal tenir present que en l’improbable cas que l’Estat espanyol deixés de pagar les pensions als pensionistes que viuen a Catalunya, es podria obliga les empreses catalanes (treballadors i autònoms) a fer l’ingrés de les seves cotitzacions a la Tresoreria Catalana de la Seguretat Social i així, amb les nostres pròpies cotitzacions, es podrien abonar les pensions als nostres pensionistes.

En el molt poc probable cas que Espanya no volgués fer-se càrrec del pagament de les pensions dels jubilats catalans, això comportaria una situació d’independència sense acord que ens deslliuraria d’assumir cap obligació respecte de l’import del deute espanyol. Per tant, als ingressos que provindrien de les cotitzacions se li afegiria l’import del deute espanyol que no assumiríem. En aquest cas, no només es podrien pagar les pensions dels jubilats catalans, sinó que inclús es podria constituir un potent Fons Català de Reserva de les Pensions.

1. 2 És una falta de respecte als jubilats difondre falsedats

És una falsedat perquè, com s’ha dit, Espanya està obligada a pagar les pensions per la pròpia normativa interna, per la normativa de convenis internacionals i per la seva pertinença a la Unió Europea; però, alhora, és una falsedat perquè el sistema de pensions català, per si mateix, és més sostenible que l’espanyol.

És pervers i és una flagrant falta de respecte als jubilats difondre aquestes falsedats. Tal com diu l’advocat Miquel Roca i Junyent: “No es pot jugar amb els pensionistes; la seva pensió ha de ser sempre, i en tot cas, atesa llevat que els pagadors pretenguin incorporar-se al club dels defraudadors. I això segur que no passarà. Algú s’atreveix a dir el contrari? Una mica més de respecte; la política no ho justifica tot.”i

2. El sistema de pensions a Espanya

2. 1 Com funciona?

El sistema de pensions espanyol és un sistema de repartiment. Això significa que no és una guardiola on s’estalvien els diners ingressats per les cotitzacions, sinó que els diners que mensualment paguen les empreses i els treballadors es fan servir per pagar les pensions als pensionistes. És, doncs, un sistema mensual d’entrada i de sortida de diners. És, alhora, un sistema de solidaritat intergeneracional, doncs els joves i actius paguen les pensions a les persones jubilades o pensionistes d’invalidesa que, amb el seu esforç i sacrifici, han ajudat a tirar el país endavant i han contribuït que els que treballin ho facin en millors condicions.

2.2 Qui paga les pensions?

Aquest és un sistema de solidaritat on els treballadors actius d’un país (Catalunya) paguen cada mes la pensió dels passius (de Catalunya mateix); per tant, mentre hi hagi treballadors hi haurà pensions, i precisament Catalunya és la comunitat històricament més solvent a l’hora de cobrir les necessitats de pagament de les pensions dels jubilats, de les vídues que no varen poder treballar i dels pensionistes per invalidesa.

3. El Fons de Reserva

3.1 Què és el Fons de Reserva de la Seguretat Social?

És un fons que estava pensat per equilibrar les possibles diferències entre les cotitzacions i els pagaments que es fan cada mes.ii Es va crear en el seu dia per garantir que en moments de dificultat o crisi hi hagués un estalvi per garantir el pagament de les pensions. En cap cas la idea era utilitzar-lo tant aviat, ni en quantitats tant significatives.

3.2 En què es materialitza el Fons de Reserva?

El fons no és un fons líquid, no està materialitzat en euros de disponibilitat immediata. La Seguretat Social ha buscat una rendibilitat d’aquest fons, amb el qual ha comprat valors considerats segurs, com són el deute sobirà de diferents estats; entre ells, l’Estat espanyol. A mesura que ha anat passant el temps, s’ha anat desprenent del deute estranger (dels estats alemany, francès, holandès…).

3.3 El Fons de Reserva de l’Estat espanyol està en situació de risc

Avui, el 98 % del Fons de Reserva es troba materialitzat en deute sobirà espanyol, el qual té una baixa credibilitat en el mercat financer (Baa2)iii i iv i amb uns venciments que li impedeixen tenir liquiditat immediata.

Captura1

3.4 Pot cobrir el Fons de Reserva el pagament de nòmines futures?

Difícilment pot garantir actualment l’objectiu pel qual es va crear. En primer lloc, perquè en els darrers dos anys s’han fet importants disposicions per garantir el pagament de pensions, a causa dels desfasaments que s’han produït entre ingressos i despeses com a conseqüència de la crisi. En segon lloc, perquè el fet que estigui invertit en deute sobirà converteix el fons en una reserva difícilment realitzable.

L’any 2011 aquest fons va arribar a tenir 66.815 milions d’euros. Al final de 2013 s’havia reduït a 53.744 milions d’euros, a causa de les disposicions que la Seguretat Social n’havia fet durant aquest període i .

3.5 La Seguretat Social també està endeutada

Cal tenir en compte que la Seguretat Social, segons el Banc d’Espanyaii, a finals de 2013 estava endeutada en 17.187 milions d’euros.

3.6 Quan es produeixi la separació d’estats, a Catalunya li correspondria el 38 % del fons de Reserva de la Seguretat Social

Amb el 16 % de la població, Catalunya ha aportat el 38 % del Fons de Reserva de la Seguretat Socialiii.

3.7. El dèficit fiscal ha obligat molts catalans a contractar plans privats de pensions

Catalunya ha patit el dèficit fiscal també en matèria de pensions. Tot i així, el sistema català de pensions té un lleuger superàvit estructural, mentre que l’espanyol és notablement deficitari.

Mentre que Catalunya ha finançat les pensions espanyoles i el Fons de Reserva, molts treballadors han hagut de contractar sistemes privats alternatius de pensions per complementar una pensió que resulta escassa en el moment de la jubilació.

4. Continuar a Espanya posa en perill el cobrament de les pensions

Les pensions, juntament amb les prestacions per atur i per serveis socials, representen el 42,31 % dels Pressupostos Generals (consolidats) de l’Estat espanyoliv.

L’FMI i el BCE han establert rigoroses condicions i restriccions a l’endeutament d’Espanya per a finançar els pressupostos, i han imposat la reforma del sistema de pensions espanyol, ja que no està garantida la seva sostenibilitat.

Considerant aquests factors i, alhora, les disposicions que es fan del Fons de Reserva i que aquest fons està invertit en deute sobirà, el risc que el sistema de pensions no pugui cobrir les necessitats és elevat.

5. Catalunya garantirà millor el pagament de les pensions i es podran millorar. Seran més sostenibles que no pas si ens mantenim dins l’Estat espanyol

5.1 L’Estat català pagarà les pensions

Tal com hem dit, les pensions es paguen amb les cotitzacions dels treballadors actuals que, mensualment, s’ingressen a la Seguretat Social. Per tant, l’Estat català pagarà les pensions amb les aportacions que els treballadors i les empreses catalanes generen, de la mateixa manera que ho fan ara.

Els sistemes de pensions de repartiment exigeixen tècnicament que hi hagi una taxa d’activitat que li permeti ser sostenible. Això significa que es requereix que hi hagi prou persones actives (treballant) per a pagar les pensions dels que no treballen. La millor taxa d’activitat que té Catalunya respecte d’Espanya fa que el sistema de pensions català sigui per definició, tècnicament, més viable que l’espanyol.

Des d’aquest punt de vista, doncs, el sistema de pensions català és més sòlid per definició.

També cal considerar que els sous a Catalunya estan per sobre de la mitjana espanyola (segons quins anys, és la tercera o quarta comunitat autònoma quant a nivell salarial, prop d’Euskadi, Navarra i Madrid), per consegüent, les cotitzacions a la Seguretat Social són superiors.

Un altre avantatge competitiu del sistema de pensions català és que la ràtio de cotitzants per cada pensionista (pagadors/perceptor) és superior a la mitjana espanyola, bàsicament a causa del menor nivell d’atur i a d’una taxa d’activitat de la població catalana més elevada.

5.2 La taxa d’atur de Catalunya és inferior a la d’Espanya. Amb la independència serà semblant a la d’Europa. A menys atur, més cotitzants i menys necessitat de subsidis d’atur

La història ens diu que, quan Catalunya ha tingut una taxa d’atur per sota del 15 %, la Seguretat Social catalana és perfectament viable i ha tingut superàvit. Amb la independència podem creure, i no és optimisme infundat, que en pocs anys la taxa d’atur serà semblant a l’europea, movent-se al voltant d’un 10 %. Amb una menor taxa d’atur, hi hauria més cotitzants, i tindríem més capacitat per garantir la sostenibilitat del sistema i de millorar les pensions.

5.3 La viabilitat de les pensions en una Catalunya independent és superior a la de l’Espanya actual

Durant el període 1995-2010 Catalunya ha tingut un superàvit del sistema de pensions de 3.384 euros per habitant, i només ha presentat dèficit en quatre anys; Espanya, en el mateix període, ha tingut un saldo deficitari de 2.228 euros per habitant i presenta dèficit en deu dels setze anysv.

Quadre 1. Saldo de la Seguretat Social

Captura

El dèficit actual de la Seguretat Social a Catalunya és lògic en períodes de crisi com l’actual, però podria ser cobert amb el superàvit fiscal que s’obtindria si Catalunya fos un estat independent.

Gràfic: Saldo positiu de la Seguretat Social a Catalunya de 1995 a 2010.

Captura 3

 

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Informe sobre les aportacions de Catalunya a la Seguretat Social. Departament d’Economia i Coneixement. Generalitat de Catalunya, 2012.i

5.4 Catalunya ha pagat les seves pensions i una part de les pensions de la resta d’Espanya

Com que els ciutadans i les empreses catalanes han estat finançant les nostres pensions i una part de les espanyoles, les pensions a Catalunya estaran més garantides en un Estat català. En els anys 2009 i 2010, en plena crisi, el dèficit per habitant a Espanya va ser el triple del que presentava Catalunya (Espanya va tenir un dèficit de 610 euros mentre que a Catalunya va ser de 225 euros).

Gràfic: Superàvit/dèficit de la Seguretat Social. Espanya i Catalunya.

Captura4

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Informe sobre les aportacions de Catalunya a la Seguretat Social. Departament d’Economia i Coneixement. Generalitat de Catalunya, 2012.

6. Catalunya podrà millorar el règim de pensions.

6.1 Ocupació, recuperació del dèficit fiscal i pensions

A Catalunya l’atur és lleugerament inferior que a la resta de l’Estat. Amb la independència, la reinversió del dèficit fiscal (16.000 milions d’euros anualsi) i la reactivació de l’economia iniciada a Catalunya contribuirien a disminuir el nombre de treballadors en atur. Per tant, en una Catalunya independent, amb un atur significativament més baix que el d’Espanya sense Catalunya, els jubilats catalans tindrien millors perspectives que no pas en la situació actual. Menys atur vol dir més cotitzacions i més cotitzacions és el que garanteix el manteniment de les pensions.

6.2 Com hauria afectat la reforma de les pensions en el cas d’una Catalunya independent

Cal considerar que la reforma de les pensions, aprovada pel Govern d’Espanya, aplica un increment de l’IPC els anys en què hi ha superàvit. Si s’hagués aplicat aquest sistema a la Catalunya autonòmica, s’haurien revalorat les pensions en set dels últims disset anys, mentre que, aplicat en una Catalunya independent, les hauria pogut revalorar durant tretze d’aquest disset anys.

7. El perill de continuar a Espanya

Espanya és un país ineficient, endeutadíssim, deficitari, poc competitiu, amb mala imatge.

Si continuem a Espanya​:

  • Es reduiran les pensions dràsticament, ja que el sistema no és sostenible.
  • Es reduirà la despesa i la qualitat dels serveis sanitaris (atenció primària i hospitalària).
  • Augmentarà el cost dels medicaments als jubilats, ja que la Seguretat Social no podrà seguir pagant la seva part.
  • El sistema de finançament que retarda el pagament a les farmàcies dificultarà l’accés als medicaments.
  • Continuarà la reducció de les despeses d’atenció sociosanitària, desapareixeran les residències d’avis públiques i es reduiran les concertades.
  • Continuarà la reducció dels serveis socials a la gent gran, l’atenció domiciliària, etc.
  • L’atenció dependrà cada vegada més d’entitats benèfiques com la Creu Roja o Càritas.

L’Estat espanyol es desinfla per moments:

  • La pobresa energètica augmenta contínuament (calefacció, ascensors, portes giratòries…).
  • Es destrueix el futur de fills i nets, que veuran com el seu lloc de treball és cada cop més precari, amb menys ingressos, més atur, menys possibilitats de poder ajudar els avis i pagar els cuidadors, etc.

8. El procés és democràtic i pacífic

La societat catalana afronta aquest procés de forma democràtica i pacífica. Queden lluny els aldarulls, la violència i la guerra d’altres èpoques. Tanmateix, l’Estat espanyol sap que és efectiu difondre la por entre la gent gran, que tant va patir per aquest motiu.

 

9. Catalunya mantindrà la solidaritat

Molts catalans tenen familiars fora de Catalunya que viuen de les pensions. La seva sort ens preocupa, però Catalunya, tanmateix, sempre ha sigut solidària i podria mantenir la seva solidaritat amb els pensionistes espanyols si es pot arribar a un acord amb Espanya.

Les pensions seran més sostenibles en una Catalunya independent mentre que si ens mantenim dins de l’Estat espanyol no estan garantides.


i Vegeu imports exactes segons l’any a http://economia.gencat.cat/web/.content/modul_multimedia/documents/arxius/resultats-BF-2011-definitiu.pdf

 

iii Càlcul realitzat en base a dades de 2010 on el fons de reserva  era de 64.375 milions d’euros i el saldo de Catalunya 24.774.

iv Vegeu article de David Ros a http://blocs.mesvilaweb.cat/davidros/?p=256497 taula 1

i Vegeu l’article de Miquel Roca i Junyent a La Vanguardia del 2 d’octubre de 2012

iii Ràting Moody’s España

21/02/2014Baa204/12/2013Baa316/10/2012Baa313/06/2012Baa313/02/2012A318/10/2011A110/03/2011Aa230/09/2010Aa113/12/2001Aaa31/01/1997Aa2http://www.datosmacro.com/ratings/espana

Leave a reply

You must be logged in to post a comment.

Login