Confiem en l’economia catalana

L’economia catalana ens ofereix la confiança que la permanència a l’Estat espanyol ens nega

Des d’un punt de vista estrictament econòmic, el nou Estat és viable, necessari i urgent 

L’espoli

1. El dèficit fiscal de Catalunya en relació amb Espanya es manté des del 1986 en una mitjana del 8 % del PIB català. Del 1986 al 2011 ha estat de 245.000 milions d’euros. 

2. En el període 2006-2011 la mitjana del dèficit fiscal ha estat de 16.000 milions anuals.

3. Cada català aporta vint vegades a Espanya el que aporta un alemany a Europa.

4. El que Catalunya aporta a Espanya equival al que li costa el sistema sanitari, el sistema educatiu i el benestar social catalans, tots junts. 

El Govern d’Espanya malbarata aquests recursos i posa en perill les pensions

5. Moltes inversions s’han fet amb criteris de populisme electoral i sense rendibilitat, la qual cosa ha generat el malbaratament dels recursos públics.

6. El Govern d’Espanya ha posat en situació de risc les pensions, tant per la feblesa del propi sistema com pel fet d’haver invertit el 97 % del fons de reserva de les pensions en deute espanyol (a 10 i 20 anys), un dels deutes sobirans de més baixa qualificació del món. 

La viabilitat de les finances públiques quedaria garantida en el marc del nou Estat propi

Ingressos

7. Diferents estudis afirmen que el nou Estat tindria nous ingressos pel fet que Catalunya podria disposar de la recaptació de l’IRPF, de l’IVA, dels impostos especials i de l’impost de societats; en total, uns 19.000 milions d’euros de nous ingressos.

8. El nou Estat, amb la recaptació de les cotitzacions de la Seguretat Social a Catalunya, ingressaria uns 25.000 milions d’euros per a fer front a les pensions.

9. La mitjana del conjunt d’ingressos (incloses les cotitzacions de la Seguretat Social) augmentaria en 49.000 milions d’euros. A aquesta quantitat se li hauria de detreure l’import de les transferències que avui provenen de l’Estat espanyol per import de 5.300 milions d’euros.

10. Altres estudis indiquen que amb la mateixa pressió fiscal que avui tenim a l’Estat espanyol, la Catalunya independent tindria uns ingressos entre 70.000 i 80.000 milions d’euros, aquest import inclou els 16.000 milions abans esmentats. 

Despeses

11. Actualment, la Generalitat de Catalunya disposa ja de moltes estructures d’estat, i n’incorporaria de noves com —per exemple— defensa, seguretat, política exterior, seguretat social (amb les pensions i les prestacions d’atur), etc. Les despeses addicionals calculades per a incorporar els serveis d’estat serien de 35.400 milions d’euros. 

Guany

12. El resultat d’incorporar els ingressos i les despeses de l’Estat dona un guany de 13.600 milions, un 7,1 % del PIB. 

L’economia de la Seguretat Social també està garantida

13. Les pensions que avui cobren els jubilats es paguen amb les cotitzacions dels treballadors actualment en actiu. A Catalunya els ingressos per cotitzacions superen les despeses per pensions i les prestacions d’atur. L’aportació neta a la Seguretat Social des del 1995 al 2010 ha estat de 24.700 milions d’euros. Aquesta xifra contrasta amb el dèficit espanyol de pensions, que, en el mateix període, ha estat de 86.000 milions d’euros.

14. Mentre que la Seguretat Social a Catalunya tindria un saldo acumulat positiu de 3.384 euros per persona, equivalent al 12,7 % del PIB català, Espanya (sense Catalunya) tindria un saldo negatiu de 2.228 euros per persona, equivalent a un 10,1 % del seu PIB.

15. La permanència de Catalunya a la caixa única d’Espanya restaria capacitat al sistema de pensions català, pel fet de participar en un sistema més dèbil. 

Recuperar l’estat del benestar, revertir les retallades, normalitzar els sous dels funcionaris i el pagament als proveïdors

16. Els ingressos serien suficients per a atendre les despeses del nou Estat; per a pagar les pensions i les noves estructures d’estat, pagar el deute català més la part corresponent del deute espanyol que poguéssim heretar, revertir les retallades que hi ha hagut els darrers anys en matèria de sanitat, ensenyament, benestar social, dependència, etc. i per a recuperar les pagues i retribucions dels funcionaris i normalitzar els pagaments als proveïdors (farmacèutics, constructors, procuradors, etc.). 

L’economia catalana en el marc del nou Estat. Catalunya és un país que creix, està preparat per al creixement i creixerà

17. Catalunya és un país preparat per a tenir un lloc rellevant en l’economia mundial. Malgrat els greus efectes de la crisi, el punt de partida és molt bo.

18. L’economia catalana es veurà potenciada com a porta logística del sud d’Europa.

19. Es parla d’un possible boicot, però difícilment es produiria un boicot significatiu a determinats productes catalans més enllà del que s’ha fet fins al moment. Ja fa anys que l’Estat està afavorint consums i localitzacions d’empreses en altres regions i ha concentrat les seus a Madrid. Aquest fet no és nou, i continua de forma incessant.

20. Les empreses catalanes han reaccionat augmentant l’exportació a la resta del món, fet que ha animat el rellançament econòmic propi i que es veuria potenciat per la recuperació del dèficit fiscal i la possibilitat de decidir les inversions en infraestructures productives en el marc d’una Catalunya independent. Tot plegat ajudaria a impulsar de nou el consum i la normalització de l’ocupació, i podria facilitar el retorn dels joves que han hagut de marxar a l’estranger com a conseqüència de la crisi.

21. En un termini d’uns 5 o 6 anys, l’atur aniria disminuint, presentaria unes ràtios en consonància amb els països europeus i se situaria en la meitat del nombre actual d’aturats.

22. Segons fDI de Financial Times, Catalunya és la regió amb més inversió industrial de l’Europa continental, el que demostra que les empreses tenen confiança en el futur de l’economia i de les finances de Catalunya.

23. Aquests nivells d’inversió són l’exemple més clar que els inversors i les empreses consideren que no hi ha cap motiu per a pensar que Catalunya pugui quedar fora d’Europa i de l’euro. 

Catalunya pot oferir un model econòmic més adequat per competir en un mercat globalitzat

24. Una economia exportadora com la de Catalunya tindria els avantatges que ofereix un estat petit, al qual li resulta més fàcil adaptar-se als canvis. Aquest model queda lluny del model grandiloqüent d’inversions en grans infraestructures no sostenibles, de normatives sovint pensades per a afavorir determinats i poderosos grups econòmics partidaris del negoci fàcil.

25. El poble està mobilitzat, i vol aprofitar aquesta mobilització perquè es produeixi la necessària regeneració democràtica; vol aconseguir una societat que visqui amb cohesió social, que tingui capacitat de competir en una economia globalitzada, que tingui una Administració més efectiva, que impedeixi la corrupció, que eviti el frau fiscal alhora que en moderi la pressió, que es disposi de seguretat jurídica i que busqui l’equilibri entre la indústria, les infraestructures i el medi ambient, de manera que l’economia sigui sostenible. 

La independència és cada vegada més urgent. El Govern espanyol seguirà ofegant el poble català

Mentre no s’aconsegueixi la independència, el Govern espanyol mantindrà el sistema de finançament que minva els pressupostos de la Generalitat (la major part dels quals es destinen a les persones directament a través de la sanitat, l’ensenyament…); els serveis se seguiran degradant per manca de finançament; seguirà posant en risc el cobrament de les pensions; seguirà fent inversions improductives mentre que les inversions en rodalies i el corredor mediterrani, tant necessàries per a les persones i les mercaderies, seguiran sent  grans promeses, però escasses i tardanes realitzacions.

La permanència a Espanya tindria nous costos com a conseqüència de l’actitud del Govern espanyol, que no pararà amb les seves mesures d’ofec. 

L’economia catalana  pot garantir el cobrament de les pensions, l’equilibri en els serveis i les inversions en infraestructures productives. Des d’un punt de vista estrictament econòmic el nou Estat és viable, necessari i urgent.

D04R01