Model econòmic propi

Deslliurar-nos de la política que afavoreix un model econòmic basat en grans empreses i en sectors regulats, totalment aliè a la realitat de Catalunya.

El model espanyol es basa en grans empreses orientades als mercats espanyol i de l’Amèrica Llatina, que depenen de la contractació de les administracions públiques i de les regulacions, algunes de les quals incorporen exalts càrrecs per a influir en les decisions del Gobierno i que aquestes siguin favorables als seus interessos; ho anomenen “relacions institucionals”. Grups com Telefónica, Repsol, Endesa i ACS en són exemples. (A aquest últim, gràcies a clàusules difícilment comprensibles, se li han atorgat indemnitzacions milionàries pels fracassos de les autopistes de Madrid i del dipòsit Castor.)

El model econòmic català, en canvi, es basa en petites i mitjanes empreses, acostumades a obrir-se mercats i a competir. Són pimes el 95 % d’un total de 620.000 empreses. La diversificació productiva és alta: 8 sectors representen cadascun més del 5 % del VAB.^[1]

 Catalunya ha desenvolupat i ha atret empreses especialitzades, innovadores i competitives que s’interrelacionen entre elles formant clústers com els de l’automòbil (Volkswagen-Seat, Nissan i proveïdors de components), el petroquímic (Tarragona), el farmacèutic (Almirall, Grifols, Esteve, Uriach…), i l’agroalimentari (Nestlé, Gallina Blanca, Nutrexpa…).

Les empreses catalanes estan cada cop més preparades per a donar sortida als seus productes en els mercats exteriors. Fruit del procés d’internacionalització, les vendes als mercats estrangers segueixen una evolució creixent i continuada, i van arribar el 2013 al 57 % de les vendes de les empreses catalanes a l’exterior; ^[2] el 43 % restant van ser vendes a la resta de l’Estat. Aquell mateix any hi va haver a Catalunya un total de 49.050 empreses exportadores, de les quals 14.680 ho eren de manera “regular” (havien mantingut l’activitat exportadora durant un mínim de quatre anys consecutius.^[3])

Els serveis també són importants en el model econòmic català, amb 2.243,6 milers de persones ocupades. Destaca per la seva importància el comerç al detall, que ocupa 321,4 milers de persones. També val la pena remarcar que un 3 % del PIB prové d’organitzacions del tercer sector, amb uns cent mil treballadors.^[4]

El progrés econòmic de Catalunya es basa en la innovació i en la recerca, amb la contribució tant de les empreses —hi ha 9.180 empreses innovadores i 1.500 empreses d’alta tecnologia— com del món acadèmic i les institucions —12 universitats, 1.275 grups de recerca, 5 centres tecnològics avançats i 26 parcs científics o tecnològics. Catalunya genera quasi l’1 % de la producció científica mundial. Les universitats catalanes generen cada any més de trenta mil titulats de grau mitjà i superior ^[5]. L’any 2012, la població ocupada en R+D era de 44.461 persones.^[6]

El nombre de catalans residents a l’estranger va augmentar el 2014 en 18.194.^[7] Catalunya compta amb un excedent de recursos humans qualificats que li permet fer front a nivells superiors d’activitat productiva d’alt valor afegit. Amb polítiques econòmiques apropiades, l’emigració per necessitat es pot convertir en estades de duració limitada, desprès de les quals els professionals retornarien amb més experiència.

La República catalana tindrà el potencial necessari per a situar la seva economia al nivell dels països industrialitzats del nostre entorn. Sobretot perquè disposarà de la possibilitat de dissenyar polítiques específiques en funció de l’estructura productiva real del país, on, de manera més acusada que en altres llocs de l’Estat espanyol, les empreses basen les seves estratègies en la innovació i la internacionalització.

Fonts:

[1]: Generalitat de Catalunya (2010) Pla de recerca i Innovació de Catalunya 2010-2013. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa  http://pricatalunya.gencat.cat/ca/  consultat el 25/3/2014.

[2]: PIMEC (2014) Balanç positiu per a les empreses catalanes exportadores durant el primer semestre de 2014. Informes PIMEC, núm. 6/2014, Observatori de la pime, p. 9-12.

[3]: Pimec (2014) Anuari de la pime catalana 2014. Resultats econòmics i financers 2008-2012. P. 13-28.

[4]: Idescat (2015) Població ocupada en els serveis, IV trimestre de 2014. http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=5&id=0305&dt=201404 consultat el 24/03/2015.

[5]: Generalitat de Catalunya (2010) op. cit.

[6]: Idescat (2012) Població ocupada en R+D. 2008-2012. En persones equivalents a dedicació plena (EDP).

[7]: Idescat (2014) Evolució de la població resident a l’estranger. 2009-2014. Lloc d’inscripció: Catalunya.

F03 04 R01