Economia del talent, la recerca i la transferència tecnològica a les empreses

Economia del talent

La nova Catalunya podrà tenir el talent com un dels pilars que sustentin l’èxit econòmic. No aspirem a una Catalunya independent que competeixi amb els costos laborals més baixos d’Europa, sinó a basar l’eficiència i l’eficàcia de les nostres empreses en el talent de les seves persones i, per tant, en el seu valor afegit.

La Catalunya independent es trobarà en una millor situació per a impulsar la formació, la creativitat i el talent de la seva gent, des de l’escola a la universitat, des de l’emprenedoria al si de les grans corporacions, amb programes específics de foment o captació de talent internacional. La societat catalana haurà de vetllar perquè sigui el mèrit personal (la meritocràcia) el mitjà de prosperitat individual i col·lectiu.

Sent com ja és un país de talent, cal que es desenvolupin al màxim les seves possibilitats, de manera que en el futur, els nostres serveis i productes siguin reconeguts pel valor afegit que incorporen, per l’excel·lència i la creativitat.

Res ens serà regalat, el sistema educatiu i les empreses hauran de prendre’s molt seriosament la necessitat de millorar el nivell de coneixement de l’anglès dels catalans, així com d’altres llengües estrangeres, tal com correspon a una economia que conviu en els mercats internacionals.

S’hauran de cercar mecanismes que donin prestigi tant a la formació tecnològica com a la formació professional. Aquests poden tenir relació amb el foment de la innovació entre els estudiants. Per exemple en forma de reptes, competicions i premis que estimulin la creativitat, i als quals es doni difusió per a animar altres joves a escollir aquests estudis.

Es podrà promoure una política de beques préstec que faciliti l’accés als estudis, que vagi lligada a un compromís de resultats, amb facilitats ampliades o prioritat per als estudiants amb més mèrits…

Recerca i transferència tecnològica

Lluny del tòpic “Que inventen ellos” de Miguel de Unamuno (tòpic que mostra fins a quin punt la ciència i la tecnologia ha sigut a Espanya una realitat marginal en la seva organització i context social), Catalunya té un bon posicionament en recerca.

Junt amb el talent cal potenciar la innovació empresarial, ja que amb el talent no n’hi haurà prou. Caldrà també potenciar la recerca científica i tècnica i, sobretot, que aquesta arribi al teixit empresarial en forma d’innovacions comercialitzables.

Si bé Catalunya ja ha assolit quotes elevades de producció científica, la Catalunya independent podria trobar l’excel·lència en la producció científica i també en la seva capacitat de convertir la ciència en valor afegit a les empreses.

La producció científica de Catalunya és l’ 1% de la producció científica mundial, el que representa deu vegades més del que li correspon per nombre d’habitants, i constitueix la quarta part de la producció total de l’actual Estat espanyol. Com a exemple de la recerca feta al nostre país, Catalunya obté un nombre d’ajuts del Consell Europeu de Recerca que és set vegades superior al que obté Espanya sense Catalunya.¹

Malgrat aquest nivell d’excel·lència, Catalunya no té llibertat plena per a prendre decisions importants en política científica. Cal tenir en compte que el percentatge del PIB dedicat a recerca de l’Estat espanyol és sensiblement inferior al de la mitjana de la Unió Europea, els Estats Units o el Japó.^[1]

Caldrà millorar els programes científics públics, la col·laboració públicoprivada, els programes i incentius de transferència tecnològica, la capacitat d’innovar, entenent per “innovar” aquella millora que arriba al mercat.^[1]

La independència de Catalunya és una oportunitat única per a aconseguir que l’alt nivell en recerca no solament es consolidi, sinó que millori fins equiparar-se al dels països capdavanters, i sigui un important reforç de les empreses catalanes.