Relació econòmica amb la Unió Europea

Hi ha moltes maneres de relacionar-se a Europa

Pot bloquejar Espanya la nostra incorporació als organismes internacionals?

Una de les amenaces que més fa servir l’Estat espanyol per a obstaculitzar el procés sobiranista català és advertir que cap estat reconeixerà el nou Estat català, de manera que quedarà aïllat internacionalment. Però n’hi ha prou demirar les dades socioeconòmiques de Catalunya i la seva ubicació geogràfica per a adonar-se que Catalunya aconseguirà fàcilment aquest reconeixement.

Catalunya disposa de:

  1. Una economia i demografia similar a estats com Dinamarca, els Països Baixos o Noruega.

  2. Ocupa un lloc geoestratègic de primera magnitud en el sud d’Europa i la Mediterrània occidental que afecta tant el trànsit de mercaderies com la seguretat.

  3. Una tradició europeista demostrada al llarg de la seva història, on les institucions catalanes han estat un avalador clar de la integració europea. En els àmbits polític, social, econòmic i cultural Catalunya ha anat sempre al mateix ritme que la resta de països europeus.

L’aïllament internacional de Catalunya implicaria:

  1. Una pèrdua per al conjunt de l’economia europea, tant en capacitat de producció (pel potencial econòmic de Catalunya), com de consum (per la seva demografia).

  2. Posar una barrera molt important a la distribució de mercaderies a Europa (pèrdua del corredor mediterrani i de ports de primera magnitud como València, Tarragona, Barcelona i també Palamós). Un exemple clar d’aquesta importància és el planteig de la Unió Europea de considerar prioritari que el corredor mediterrani passi per Catalunya.

  3. La possibilitat que Catalunya posés barreres aranzelàries no interessa a cap de les 6.400 multinacionals presents a Catalunya, tampoc a les empreses espanyoles i europees, tant les que tenen producció a Catalunya com les que venen a Catalunya.

  4. Els estats europeus, però també els Estats Units, veurien minvada la seguretat. La importància geoestratègica d’un territori atreu inversions de capital, però també pot cridar negocis il·legals (blanqueig de capitals, crim organitzat, terrorisme, etc.). Catalunya és un territori clau per a la seguretat europea.

  5. Els estats europeus perdrien la seva credibilitat al món, perquè, si bé es presenten com a defensors dels valors democràtics, serien incapaços de reconèixer un estat que, com és el cas de Catalunya, hauria estat construït precisament per l’aplicació dels valors democràtics.

La diplomàcia espanyola i l’anomenada Marca Espanya estan força desprestigiats: l’amonestació de les institucions europees a l’eurodiputat Vidal Quadras per defensar una solució militar al sobiranisme català; l’escàndol del cas Sacyr en les obres del canal de Panamà; la poca capacitat d’atracció de l’Estat espanyol de grans d’esdeveniments i inversions internacionals com els Jocs Olímpics o Eurovegas; la incongruència del ministre Margallo a admetre l’entrada a la Unió Europea d’una Escòcia independent i negar-la a Catalunya; el conflicte amb Gibraltar (i de retruc amb la Gran Bretanya), etc.

En conseqüència, la capacitat d’influència de l’Estat espanyol sobre la resta d’estats és baixa. També com a exemples, podem esmentar que:

  1. Malgrat les pressions de l’Estat espanyol en favor del corredor central, que no passa per Catalunya, la Unió Europea va mantenir el corredor mediterrani com una obra prioritària.

  2. Malgrat la negativa de l’Estat espanyol a reconèixer Kosovo, la Unió Europea ha iniciat converses directes. Per primera vegada la signatura d’un tractat de cooperació amb un estat no serà sotmès a ratificació per unanimitat per part dels estats membres de la UE.

  3. Malgrat els esforços de la diplomàcia espanyola perquè els estats europeus i els Estats Units desautoritzin el procés sobiranista català, aquests mantenen un prudent silenci, amatents als esdeveniments futurs. Un exemple n’és el silenci del president Obama mentre els periodistes interrogaven sobre el tema el president Rajoy.

                1

L’Estat espanyol pot mobilitzar la seva diplomàcia per a posar bastons a les rodes al procés de reconeixement i integració de Catalunya als organismes internacionals, però fins i tot en els organismes en què disposa de dret de vet hi ha maneres de superar-lo (veiem l’exemple de Kosovo esmentat més amunt).

Fora de la Unió Europea també hi ha vida

Catalunya ha demostrat la seva voluntat inequívoca de formar part de les institucions europees. Els Tractats de la UE preveuen diferents possibilitats (vegeu per exemple l’article 8 del TUE) de mantenir els drets i les obligacions dels països veïns. Així, Noruega, Islàndia i Suïssa han optat voluntàriament per no formar part de la UE. Suïssa manté unes relacions bilaterals amb la UE que permeten al país helvètic beneficiar-se del mercat únic sense ser membre de la UE i alhora mantenir un grau molt elevat d‘autonomia econòmica i política, especialment en els àmbits monetari, fiscal, comercial i agrícola.

L’experiència dels esdeveniments internacionals més recents ens mostra que Espanya té molt poca capacitat d’influir en l’escena internacional. Espanya no serà cap obstacle perquè Catalunya s’integri com un actor de ple dret en l’escena internacional. Espanya potser pretendrà vetar l’entrada immediata de Catalunya a la UE, però no podrà evitar que Catalunya es beneficiï del mercat únic i el seu ingrés a molts altres organismes internacionals.


F03 03 R00

Leave a reply

You must be logged in to post a comment.

Login